Un joc mil·lenari que viu a la Ràpita
Inicis egipcis - XXV Dinastia
Antiga Grècia
Imperi Romà
Almogàvers
A Xina amb Marco Polo
Els corsaris
Moneda d'intercanvi al Mediterrani
El Romanticisme
Principis del segle XX
Al nou món amb emigrants italians
Actualitat
Les classes altes dels egipcis (faraons, arquitectes, escribes i sacerdots) coneixedors de les matemàtiques eren els privilegiats de poder jugar a la morra. En les tombes mortuòries de la XXVena dinastia ja hi han jeroglífics on hi ha referències al joc morra.
En el seu temps d'oci també els grecs van jugar a la morra, sempre amb una vara d'olivera per anar marcant els punts i saber qui guanyava. Molts de plats i vasos decorats tenen rememoracions al joc.
"Digne és en qui pots jugar a la morra a les fosques", deia Ciceró quan es podia confiar en algú. Els legionaris romans tenien molt de temps mentre conquerien Europa per jugar i portar el joc a nous indrets.
Musulams i Otomans van tremolar en sentir els crits dels almogàvers, que també retronaven mentre navegaven en els seus viatges pel Mediterrani o estaven acampats després de les seves victòries.
Els comerç dels venecians amb la ruta de la seda va portar la morra fins a Xina. Allí es coneix com "Chai Moi". Segurament, va ser un bon entreteniment per als llargs viatges de Marco Polo.
Emigrants s'emporten cap a Amèrica el joc de la morra. En l'actualitat, diferents colònies italianes juguen campionats o fan trobades per jugar, tant als EEUU com a Argentina, i recordar així els seus orígens mediterranis.
Des d'una bona talaia a la vora de la mar i al costat del seu xabec passaven el temps els corsaris jugant a la morra, mentre que esperaven algun vaixell anglès per fer valer la seva patent. Després de cobrar el peatge, a la taverna del port anaven a fer uns xatets de vi i a seguir jugant.
Acords comercials també es tancaven amb la morra. Quan dos mercaders no es ficaven d'acord amb preu final dels seus productes, la morra discernia qui imposava el seu tracte i qui guanyava, ficava el preu.
Nens jugant a Niça a principis de segle XX. Van ser immortalitzats per un fotògraf i, possiblement, és el primer document gràfic que existeix del joc de la morra.
Des de l'any 2003, s'organitza una trobada anual de jugadors de morra del Mediterrani (Murramundo). És itinerant des del 2014 i s'organitza gràcies a l'esforç de les diferents entitats morreres europees.
L'any 2017, La Ràpita va ser l'organitzadora del Murramundo on van participar més de 50 parelles.
El gran escriptor i poeta Àngel Gimera ens narra la història romàntica i dramàtica de dos jugadors que juguen a la morra dins del mar. Reflexe de la passió dels seus jugadors i de la popularitat del joc de la morra a l'època.